Blanquer i estudiós de la història d’Igualada. És la quarta generació d’una família adobera de la ciutat i ara és el seu fill qui està al capdavant de la indústria. De sempre, s’ha entretingut a descobrir el passat d’Igualada.

> Al setembre passarà el relleu de la presidència de l’AUGA després de fundar-la al 1994

Per què s’ha mantingut durant tants segles el curtit de la pell com una indústria potent a Igualada?

Hi ha dos clars períodes: abans i després de l’arribada de l’electricitat. Abans, des del segle VI, tot es feia a mà com s’ensenya al museu de Cal Granotes i el procés del curtit de la pell podia durar un any i mig. Al 1906 això va canviar radicalment amb la posada en marxa de l’Electra Igualadina, al mateix barri del Rec, i gràcies als bombos el procés es va escurçar molt. Va passar a durar només una setmana i així es van poder fer molts més encàrrecs i es va guanyar seguretat per als treballadors.

Però ja era un sector de referència de molt abans.

La història que ha passat de pares a fills també diu que la indústria adobera de la ciutat va fer un salt qualitatiu quan, després d’una campanya militar a Terra Santa on hi ha va participar gent d’Igualada, un industrial de la ciutat va veure com adobaven les pells i va fer venir un jueu que va ensenyar als blanquers d’aquí els processos molt avançats que tenien allà. De sempre ha estat una indústria fortament arrelada a Igualada i mostra d’això és que la ciutat té com a patró Sant Bartomeu, que és el patró dels blanquers.

Per què a Igualada es va apostar per la indústria del curtit?

A Santa Margarida de Montbui i a Òdena hi havia moltes quadres de bestiar i boscos per pasturar els animals. Per tant, ja hi havia la matèria prima. A més, cal afegir-hi l’aigua del riu Anoia que va ser conduïda pel rec, al qual devem el naixement de la Igualada industrial. Les adoberies feien servir l’aigua del rec, que travessava tota la ciutat fins al Molí de l’Abadia, a tocar de Vilanova.

D’on li ve la inquietud per conèixer la història i curiositats d’Igualada?

De jove ja seguia les visites o actes que es feien a la ciutat i quan venien alguns tècnics estrangers a l’adoberia, al vespre sempre els portava al museu que aleshores estava situat a dalt de l’escola Garcia Fossas. Sempre m’ha agradat descobrir coses d’Igualada i esbrinar com era antigament. Crec que encara hi ha molta cosa inèdita per ser destapada, ja que no hi ha massa bibliografia publicada sobre la història de la ciutat. Els darrers anys, l’arxiu i la biblioteca han fet una tasca extraodinària i hi ha molta varietat de documents.

Com són els igualadins i igualadines?

Sempre s’ha dit que tenim un caràcter tancat perquè hi ha hagut qui ha posat problemes perquè una carretera o una línia de tren passés per aquí. De jove vaig estar treballant i vivint a Alemanya i això potser va fer que tingués un caràcter més obert i sempre m’ha agradat obrir la ciutat a fora.

Com s’imagina el barri del Rec en un futur?

Pels blanquers el Rec és un bon lloc però si es fes un polígon especialitzat on potenciar la nostra activitat seria una bona sortida i aleshores el barri podria ser habitat tot aprofitant totes les adoberies. És ideal per viure-hi perquè les indústries es van construir orientades de tal manera perquè el sol hi toqués el màxim d’hores possibles, des de que surt fins que es pon, ja que no hi havia electricitat i això volia dir que es podia treballar més hores. Això pels habitatges és una gran sort perquè estalviarien en calefacció. També m’imagino un barri amb comerços i restaurants als baixos i sòtans de les antigues adoberies on hi ha molts tipus de voltes diferents que mereixen ser admirades.

Cap on camina Igualada?

Hem estat una ciutat que sempre ha viscut del treball i de la indústria i crec que en el futur això hauria de seguir així, ja que l’igualadí és molt pencaire i amb el nostre terme municipal, al ser tan petit, no hi ha més remei que ser una ciutat industrial. Hem arribat a un punt en el qual estem tenint dificultats per seguir per aquest camí, però sóc optimista i crec que ens en sortirem. El sector dels blanquers en pot ser un exemple: ha anat trampejant les crisis i dificultats que s’ha trobat i n’ha sortit innovant i especialitzant-se.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 17/05/13)