Jugador de pilota basca. És transportista però des dels 10 anys juga a pilota basca, un esport que practica des del Club Natació Igualada a les instal·lacions del Molí Nou i amb el qual ha arribat a ser campió d’Espanya.
> Aquest esport té diferents modalitats i la que ell practica és la pilota a mà, sense cap suport
Com vas aficionar-te per la pilota basca?
Va ser a l’Escola Maristes, on diversos germans maristes que venien del nord d’Espanya van importar aquest esport. A més, el senyor Lluís Basas que era profesor d’educació física també en sabia i l’escola, ubicada on ara hi ha l’Espai Cívic Centre, comptava amb una pista de frontó. Tot això va fer que hi juguéssim a l’hora del pati i més tard ja vam fer tornejos. Evidentment, no era massa habitual que una escola ensenyés a jugar a pilota basca; que jo recordi, només n’hi havia una altra a Mataró.
I vas seguir jugant-hi fora de l’escola.
Sí, el senyor Basas i els seus amics hi jugaven a les instal·lacions del Club Natació Igualada a la piscina del Molí Nou, on hi ha un frontó. Es va inaugurar al 1974 i va permetre que s’hi comencéssin a fer campionats i tots els aficionats tinguéssim un espai on jugar, ja que fins aleshores havien d’anar a Sant Martí de Sesgueioles. Érem uns 40 que jugàvem a les competicions i uns 60 que ho feien com a afició. Molta gent eren nascuts a Burgos, Segòvia o Sòria i vivien a Igualada. Als 17 anys em vaig federar.
Quines són les principals característiques d’aquest esport?
Els partits es poden disputar de forma individual un contra un o per parelles dos contra dos. Acostumen a durar entre una hora i una hora i mitja i cada jugador o equip pot demanar fins a 5 temps morts d’un minut. Guanya el primer que arriba a 22 punts i els punts es compten d’un en un. La pilota es llança amb la mà contra la paret frontal i així successivament fins que algú fa punt, ja sigui perquè ha anat fora de l’àrea delimitada o perquè ha fet més d’un vot al terra després de rebotar a la paret i abans de ser retornada per un els dos jugadors. La pilota sempre ha d’anar a la paret frontal, tot i que pot rebotar a la lateral. La pista té 35 metres de llargada i 9 d’amplada i hi ha dos àrbitres.
Què t’atrau de la pilota basca?
M’agrada perquè és un esport molt complet, ja que estàs en constant moviment per la pista per poder picar la pilota i això requereix tenir un bon nivell físic. També és un joc que comporta estar molt atent perquè la pilota va ràpid i has d’improvisar cada jugada en funció de la teva situació i la del teu rival.
De què està feta la pilota?
Al seu nucli té una petita bola de cautxú que està coberta amb fil enrotllat molt ben apretat i l’exterior és de pell de cabra. Es fan artesanalment, pesen 105 grams i són pilotes molt dures.
Com ho porteu això d’haver de picar-la amb la mà?
Evidentment és dur i aquest fet exigeix molta preparació física, sobretot tenir ben curtida i endurida la mà per poder-ho suportar. També ens hi posem una mica d’esparadrap o petits tacs de goma perquè s’amortigüi una mica el cop de la pilota.
Hi ha afició a Catalunya?
Ha anat a la baixa respecte quan vaig començar a jugar-hi però sí que encara hi ha clubs importants a Barcelona, Terrassa, Cerdanyola del Vallès o Santa Coloma de Gramanet que tenen equips. En aquests moments hi ha tres categories i hi ha 6 parelles federades que competeixen a la primera, 8 a la segona i 8 més a la tercera. Jo jugava a la primera i haviem arribat a guanyar el campionat d’Espanya; ara estic a la segona i vaig de parella amb en Marco Tabaré, un noi de l’Uruguai que viu a Igualada i que ja coneixia aquest esport. Hi ha alguns joves de la ciutat que ho segueixen com dos dels meus fills, que competeixen a tercera, però costa tenir nous jugadors.
Hi ha diferents modalitats de pilota basca. Quines són les principals?
En funció de la mida de la pista i el suport amb el qual piquem la pilota hi ha el trinquet, que es pot jugar a mà, amb paleta de cuir o amb share, que és una raqueta petita amb una malla que reté la pilota; el frontó curt a mà, amb paleta de cuir i amb pala curta; i el frontó llarg de cistella, remonte i pala llarga.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 19/04/13)