Discjòquei i locutor. Va ser el primer DJ d’Igualada quan a inicis dels 70’ es va viure el naixement del fenomen de les discoteques. Des d’aleshores no ha parat de punxar.
> El seu treball a les discoteques el va portar a la ràdio i ha fet programes a Anoia Ràdio o Ràdio Igualada
Perquè vas voler ser discjòquei?
Tot això de la música i la nit ja m’agradava; tocava la guitarra i la bateria en diversos conjunts de música com Los ferozes o Toni y Los Enigmas. Més tard vaig començar a punxar en un dels primers pubs de la ciutat, el Racó de capvespre, amb un sol plat i al cap de poc van obrir la discoteca Jack London, també a Igualada, i em van fitxar. Per comprar música nova anava a França i, a París o Sant Tropez, visitava les discoteques, parlava amb els DJ, escoltava el que posaven i ho comprava per portar coses que encara faltava molt perquè arribessin aquí. Vaig començar a principis de la dècada dels anys 70.
Estava mal vist, aleshores?
I tant, et posaven totes les etiquetes possibles i com que era una professió desconeguda eres vist com una cosa estranya i un tarambana. També anava lligat amb la moda: jo portava el cabell llarg i pantalons vermells, per exemple. Recordo com, amb els amics, quan havíem de sortir a passejar ens anàvem a buscar els uns als altres per no anar sols pel carrer, ja que la gent ens escridassava quan passàvem per la Rambla.
Què va representar el naixement de les discoteques?
Un canvi social brutal. La gent estava acostumada a anar a balls de patxanga o envelats de festes majors i de barri, però no en una sala amb un equip de so de 1.000 watss de potència i focus de colors. Tothom anava a la discoteca per veure-ho i viure coses noves cada dia. Cada cap de setmana era una revolució. Ara, però, ja està tot cremat.
Ja no queda res per inventar?
La música, la il·luminació, els espectacles,… Tot està inventat. Ara bé, la discoteca no morirà mai perquè la música és una gran arma que enganxa a la gent. La música és essencial per viure i mentre es segueixi promocionant a la tele, a la ràdio o als anuncis de begudes, seguirà havent-hi gent que voldrà anar a ballar-la i l’únic lloc on peta fort és a les discoteques.
Perquè hi sona tant fort la música?
Hi ha tant volum perquè ha de superar tot el que la gent està acostumada a sentir a casa o als cotxes. Cal arribar al límit i transportar la gent a una altra dimensió. Si no hi ha volum, no hi ha trempera. És molt important.
Què et dóna la nit?
Una vegada t’hi poses ja no en marxes. He tingut quatre discoteques, n’he inaugurat 10 més, n’he decorat 6 i he punxat en una trentena. Fins i tot, mentre estava fent la mili a Mallorca, hi vaig inaugurar una discoteca!
És perillosa la nit?
Cal anar amb molt de compte perquè és on hi ha tots els mals vicis, per això t’has de posar límits i saber què pots fer i què no. I tothom hauria de tenir clara una cosa: no es pot treballar i viure la nit alhora. O fas una cosa o fas l’altra, sinó estàs perdut.
T’ho passes bé quan surts de festa?
Normalment no puc aguantar més d’una hora en una discoteca perquè trobo a faltar posar-me a punxar i treballar.
Perquè és important la figura del DJ?
Un discjòquei dóna una firma a la música que es punxa a la discoteca i és imprescindible la seva presència. És qui prepara la sessió i la gràcia és saber combinar els discos, saber l’estil de gent que freqüenta el local i fer la sessió perquè s’hi sentin còmodes i no parin de ballar. Cada vegada més, el DJ està acompanyat per més gent: un discjòquei que controla els llums i un discjòquei que s’encarrega de fer les creacions en vídeo a les pantalles de la sala.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 01/06/12)