Maria Gibernau: “L’espardenya és còmode i fresca”

Foto Maria Gibernau - Igualada - 20-4-12Responsable de La Bona Espardenya. El seu avi era espardenyer i va fundar la botiga al 1907. Passades 3 generacions, la família segueix venent aquest tipus de calçat però la part de taller ha quedat reduïda.

> De tots els tipus d’espardenyes que hi ha, l’igualadina té 7 vetes i és la que en té més

Qui compra espardenyes?

Les de vetes les venem tant a gent jove que li agraden i les porta, com a les colles que surten a les cercaviles per les festes majors o per cantar caramelles, per exemple. Les espardenyes que no són de vetes i estan cobertes de roba de diferents colors les compren gent de totes les edats. Quan més es fan servir és a l’estiu, ja que és un tipus de calçat molt còmode i fresc. A més, cal pensar que ara ja se’n fan moltes varietats amb forma de sandàlia o muntada en forma de sabata, sobretot per dones.

A Igualada hi ha tradició d’aquest calçat?

Com a tot arreu, l’ús de l’espardenya s’ha anat perdent. Quan el meu avi va fundar el negoci, a la ciutat hi havia una trentena d’espardenyaires i ara ja no en queda cap, com a la major part de Catalunya. Nosaltres tampoc fabriquem espardenyes, sinó que ara ens dediquem a vendre-les i mantenim el taller només per fer arrenjaments o canvis.

On es fabriquen, doncs?

Castelló i La Rioja són els territoris que concentren la producció d’espardenyes. No hi ha grans fàbriques, sinó que les fan gent gran a casa seva o als seus tallers. És un procés que necessita molt de temps, una persona sola en pot fer unes 4 o 6 al llarg d’una jornada laboral d’un dia depenent de la seva habilitat i la mestressa que tingui.

Quin tipus d’espardenyes hi ha?

Les més conegudes són la de carreter amb 3 vetes, la pinxo o daliniana perquè la portava Dalí amb 5 vetes i la igualadina que en té 7 i que és la que en té més. Les vetes normalment són negres, el seu nombre sempre és imparell i poden estar cosides als costats o a la punta, com és el cas de la igualadina. Per valorar-ne la qualitat cal tenir en compte el tipus d’envetat, els punts que s’hi fan i la manera de cosir-les.

Perquè es feien servir les espardenyes?

Tan aviat servien per treballar, sobretot els pagesos, com per vestir. El nombre de vetes les diferenciava. Per exemple, per la celebració de l’11 de setembre, els Mossos d’Esquadra es vesteixen amb l’uniforme de gala i porten espardenyes. Així que podien servir per tot.

Quins preus tenen?

Les de roba que es porten a l’estiu valen uns 6 euros, les de carreter 18,50, la pinxo 19,50 i la igualadina és més cara i val uns 30 euros perquè és molt complexa i difícil de fer.

S’han de saber portar?

En el cas de les espardenyes de vetes, al primer moment potser costa una mica acostumar-s’hi però la veritat és que són molt útils perquè totes fixen molt bé el peu. És important saber que cal lligar les vetes a la part més baixa de la cama, ja que sinó, amb la curva que fa el bessó, les vetes baixen i es destensen.

A part de vendre espardenyes, vostè també en col·lecciona. Quantes en té?

En dec tenir més de 50 parells. M’agrada guardar tot tipus d’espardenyes, des de les més tradicionals fins a les més modernes. També en tic de fora de Catalunya, com per exemple un model basc, i quan veig fotos de col·leccions d’espardenyes que m’interessen també les guardo. A més, conservo eines de cosir-les i la peça que es feia servir per marcar les mides de la sola en funció de la talla del peu. El que em falta és la instal·lació de fusta que tenien antigament els espardenyers als tallers; ara bé, al museu d’Igualada n’hi ha una.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 20/04/12)


Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *