L’Hortet de la Salut. Abans de l’estiu van iniciar, juntament amb en Ricard Goya, un projecte d’agricultura ecològica al bell mig d’Igualada, convertint-se en un oasi de conreu i calma dins de la ciutat.
> En un terreny de 1.300 metres quadrats al carrer de la Salut, conreen tot tipus de productes
L’agricultura ecològica és una moda o hi ha consciència?
G: És un fenomen que està arrelant amb força, sobretot entre les famílies joves. Cada vegada més, les escoles expliquen als alumnes els beneficis per la salut i el medi ambient d’aquest tipus de productes, i ells ho traslladen als pares. Quan decideixen fer el pas i provar-ho, ja no tornen enrere. D’altra banda, també ens compra productes la gent gran perquè diuen que gràcies a aquest tipus d’agricultura tornen a sentir els sabors d’abans.
Què els fa diferents?
G: No utilitzem cap producte químic per tractar els productes ni per tractar les plagues. En el cas que n’hi hagi, fem tractaments naturals com feien antigament els pagesos. D’altra banda, l’adob el fabriquem nosaltres mateixos amb fems d’animals i compostatge d’herbes. I també és molt important respectar les temporades i cicles de creixement de cada producte. Tot això fa que el conreem sigui natural al 100%, el que dóna un mar de sabors increïble.
M: Visualment no són tan perfectes o atractius com els que es poden trobar als supermercats, però el gust els dóna la diferència.
Com es pot notar si un producte és de temporada o no?
G: Hi ha un truc molt senzill: tots els productes per comprar durant l’hivern haurien de ser verds, sense color, com la col o el bròquil; i els de les altres temporades són els que tenen colors, com els pebrots o els tomàquets.
És car el producte ecològic?
G: Això depèn de com es miri. Tenint en compte els aspectes saludables, seguir comprant productes amb tractaments químics i no pas ecològics, pot ser sortir més car. Com a tot arreu, hi ha empreses que s’aprofiten del fenomen per encarir preus, però nosaltres intentem ser justos. L’avantatge d’aquest tipus de conreu és que no hi ha intermediaris i l’inconvenient és que no pots produir a gran escala i que necessites dedicar-hi moltíssimes hores perquè tot ho fas tu i natural.
Per què vau impulsar aquest hort?
G: Ho vam fer, no només per poder-nos-hi guanyar més o menys la vida, sinó que per contribuir a la consciència social sobre aquest tema. Per això sempre diem que serem els primers en animar i ensenyar a algú altre que vulgui fer el mateix perquè no ho veurem com una competència, sinó com que hi ha conscienciació. Si cada barri d’Igualada tingués un hortet com aquest, es milloraria la qualitat de vida perquè la gen menjaria producte fresc cada dia i, a més, es podria donar a les dos o tres persones que se n’encarreguessin. La demanda existeix. També estem treballant en un projecte on en uns terrenys d’Òdena es lloguen parcel·les de 60 metres quadrats per fer-hi horts ecològics.
Com us organitzeu per treballar la terra?
M: Plantem en funció del que diu el calendari lunar que marca quins dies de l’any es pot sembrar cada tipus de llavor. Hem fet la prova i funciona: els productes creixen grans i forts. Organitzem les sembrades per mesos i estem molt pendents d’estudiar les rotacions per no tenir cap de terra parada i, alhora, tampoc quedar-nos amb falta d’espai. Cal molta previsió.
G: D’altra banda, també mirem de conservar la terra molt esponjada i per això els espais de conreu mai els trepitgem perquè sinó es compacta. L’hem de cuidar molt perquè és el que ens dóna de menjar, i mai millor dit!
Quin és el producte que creix més ràpid i el que tarda més?
M: El que menys són els enciams, les bledes o els espinacs, que poden tardar dos mesos; i el que més són els calçots, que no es cullen fins al cap de set mesos d’haver plantat la llavor.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 26/10/12)