El Punt de Difusió Cultural i Turística. Fa 6 anys es va obrir aquest punt d’informació ubicat al carrer Garcia Fossas, a tocar de la plaça de la Creu, des d’on s’atenen les persones que visiten Igualada.
> L’estada ideal que fan molts turistes per visitar el més important d’Igualada és d’un cap de setmana
A Igualada vénen turistes?
I tan que sí, hi ha turisme comercial però també cultural i arquitectònic. Pel punt de difusió turística en passen uns 500 cada any, que vénen a demanar informació sobre què poden fer a la ciutat. Les èpoques amb més turistes són la tardor i la primavera, ja que Igualada no té ni platja ni muntanyes com per atraure el turisme d’estiu o d’hivern.
Què diuen de la ciutat?
La troben molt atractiva perquè té una bona zona de vianants on s’hi pot passejar amb tranquil·litat, diuen que és una ciutat amb molta vida amb força comerços i gent pel carrer. Molts queden parats del munt de coses que hi ha per veure.
Els propis igualadins també s’hi quedarien, potser.
La gent d’Igualada tenim el problema que no sabem valorar ni vendre el que tenim i molts van pel món repetint la frase “a Igualada no hi ha res”, i això és un greu error. Un dels fets que han ajudat a això potser és que tenim Barcelona massa a prop i per anar al teatre, de compres o fer vistes culturals anem allà pensant-nos que a Igualada no es pot fer. Per exemple, molts igualadins segur que han anat als museus de mig món i no han estat als de la seva ciutat. Estaria molt bé que tots féssim una visita turística per Igualada i valorar el que tenim.
Quins són els punts més importants de la ruta?
Una primera zona és la el Rec, un barri que ens fa únics a tot Europa, i això és molt valuós. A part del barri, també es poden visitar els 3 museus: el Museu de la Pell amb l’adoberia de Cal Granotes, el Museu dels Traginers i Fulgèntia a Santa Maria. Després el casc antic amb el passeig de les Cabres on hi ha la font de la Carota i les dues portalades de l’antiga muralla. També la plaça porxada de l’ajuntament i l’edifici neoclàssic del consistori, la basílica de Santa Maria amb el retaule barroc i l’orgue, les cases modernistes, les pastisseries històriques, la plaça de Cal Font i la biblioteca.
Què més?
Una mica més allunyat destaca la Llar del Sant Crist d’estil postmodernista, l’escola Pia amb el seu claustre del segle XVI i la fàbrica de Punto Blanco d’arquitectura racionalista de meitat del segle XX.
Els cementiris també tenen molt èxit, oi?
Els dos cementiris d’Igualada són molt especials perquè tots dos estan inclosos a la ruta dels 50 cementiris més destacats d’Europa. El vell és d’estil neoclàssic i es va fer molt ben fet perquè a Igualada hi havia molts diners, ja que érem la segona ciutat industrial de Catalunya després de Barcelona. I el nou està reconegut perquè és obra d’Enric Miralles. Vénen molts autocars per visitar-los.
Quin és el perfil del turista que ve a Igualada?
Principalment són gent de les comarques de Barcelona, Girona i Tarragona, i alguns estrangers a l’estiu. El turisme comercial és més familiar i el cultural acostumen a ser matrimonis més grans que vénen sense els fills o jubilats que volen conèixer el país. També hi ha moltes famílies que passen les vacances a una casa rural i baixen algun dia de visita o peregrins que fan el camí de Sant Jaume i aprofiten que Igualada és la primera parada de la ruta catalana per fer-hi nit i visitar la ciutat.
Alguna anècdota?
És una feina que m’agrada molt perquè he descobert moltes coses d’Igualada. Com a curiositat puc explicar que molts turistes no saben què és un traginer o una adoberia, són conceptes molt igualadins.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 30/03/12)