Elena Marín: “La flor és un esclat de bellesa”

Foto Elena Marín - Igualada - 5-4-12Flor-Alba. Al novembre farà 50 anys que la seva mare va obrir la floristeria al carrer de l’Alba. És considerada una de les més avantguardistes de la ciutat perquè innova cada temporada.

> Ha assistit a fires de floristes d’arreu del món i també ha impartit cursos en alguns països

Perquè necessitem flors?

Les flors ens acompanyen des que naixem fins que morim; a l’hospital quan s’hi va a veure un nounat s’hi porten flors i als enterraments també. Durant la vida les tenim molt presents en celebracions, aniversaris o com a complement d’altres regals, i formen part de la nostra cultura.

Quina és el valor que tenen?

Les flors són un esclat de bellesa gratuït que ens dóna la naturalesa. També tenen valor perquè la seva esplendor no dura per sempre, és un producte efímer i que té vida perquè evoluciona d’un dia per l’altre. A més, ningú és indiferent davant d’una flor, sempre tenen èxit. Tot i així, com que vivim en un clima on la naturalesa és força abundant i, per tant, és fàcil veure flors al nostre voltant, les veiem com una cosa habitual i no els donem tanta importància com passa a països on el període d’hivern és més llarg; a Catalunya, el consum de flors per càpita és molt baix comparat amb altres indrets del món.

D’on provenen les flors?

Poden venir des de la comarca de l’Anoia mateix fins a Israel o l’Equador. Es cullen tancades i es deixen reposar amb aigua i sucre perquè desenvolupin més la seva olor. Una flor recent collida i entregada duraria molt menys. La durada és el que més preocupa a les multinacionals de flors i fan grans inversions en I+D i tenen científics investigant varietats genètiques.

Hi ha molt treball de laboratori, doncs?

Quan t’arriba una flor a la mà, darrere hi ha 10 anys d’investigacions. Per exemple, un cultivador holandès va detectar fa 8 anys que el mercat rus era un gran potencial i va crear una tulipa vermella a la que li va posar un nom rus i l’està exportant. Totes les empreses treballen en noves varietats per poder seguir les modes i fer que la flor tardi a pansir-se.

Quin és el secret perquè es conservi la flor un cop a casa?

Cal posar poques quantitats d’aigua al gerro, canviar l’aigua cada dia i també tallar la tija diàriament.

Quins són els colors més demanats?

Ara tornen els colors suaus, neutres i no agressius com malva, rosa, verd o turquesa.Tots són sobris i porten un grau de blanc o gris. Les èpoques de colors cridaners i agressius ja han quedat enrere.

Hi ha modes?

I tan, les tendències en el món de les flors van bastant lligades amb les de la moda en general. Ara es valora més el que és natural, poètic i quotidià per davant del que és ostentós i agressiu. Es demana molt tot el que és autòcton i mediterrani i no es busquen flors rebuscades o exòtiques. La rosa és l’estrella, però també la flor de bosc, que és petita.

Què passa amb les flors que no veneu?

Les hem de llençar perquè nosaltres no podem fer rebaixes, no podem vendre flors en mal estat. És una de les parts més difícils del negoci perquè és una matèria prima cara i sempre juguem amb aquest risc a l’hora de fer les comandes. La tecnologia ha avançat molt però en això encara no.

Perquè vas voler ser florista?

Quan estudiava tenia molt clar que volia dedicar-me a un ofici artesanal o artístic. M’agradaven les arts plàstiques i vaig vehicular aquesta afició a través del món de les flors, ja que la meva mare tenia la floristeria. Em vaig treure el títol de mestra florista a l’estranger on aquest tema està més reglat i per treballar demanen la titulació. També vaig estudiar paisatgisme i interiorisme.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 05/04/12)


Deixa un comentari

Your email address will not be published.Required fields are marked *