Taller de L’Enxub. A gairebé totes les cases d’Igualada hi ha alguna peça de fang que ha sortit del taller. Fa més de 25 anys que, juntament amb el dibuix i la pintura, ensenya a fer-ne. Té un bloc: enxub.blogspot.com.
> Al llarg de la setmana, per les classes del taller hi passen unes 80 persones
Què s’aprèn al taller?
Ensenyem a ser creatius. Mitjançant la ceràmica, l’escultura, el dibuix, la pintura i altres tècniques plàstiques intentem que cada persona que passa pel taller s’expressi lliurement. Busquem dins de cada nen el motiu que el pot inspirar; li preguntem per les coses que li interessen o les seves aficions. Totes les peces tenen la seva història darrere, siguin animals o cotxes, per exemple.
La societat valora prou la creativitat?
Crec que no l’acabem de valorar prou. Tendim, sovint, a valorar més el resultat que el procés. Moltes escoles no disposen d’un especialista en plàstica i això es nota quan els nens arriben a casa amb peces que tota la classe ha fet exactament igual. Si quan els fem dibuixar delimitem el que han de fer o els fem copiar un model, veurem que els nens són uns copiadors excel·lents i el dibuix sortirà perfecte, però no hauran estimulat la seva imaginació creativa. Es una llàstima.
Quin valor pedagògic pot aportar aquesta creativitat?
A través de l’expressió plàstica el nen exterioritza molts sentiments, treballa l’autoestima i millora les habilitats manuals. Si eduquem la creativitat estem donant eines per gestionar millor el seu present i també el futur, perquè podrà aplicar-ho a altres aspectes de la seva vida. A casa també podem ajudar-los en aquest sentit tot fent una acció tan senzilla com donar-los fulls en blanc i deixar que dibuixin, pintin, retallin i facin el que els vingui de gust. Cada nen hauria de tenir el seu petit racó per aquestes activitats.
Com organitzeu les classes?
Pel que fa els nens, vénen un dia a la setmana quan surten de l’escola i també ho poden fer els dissabtes pel matí. Treballem sempre en petits grups, a partir de l’edat de 6 anys, i això permet una atenció individualitzada respectant el nivell i el ritme de treball de cada alumne. A més, els alumnes no queden dividits per edats, sinó que hi poden haver nens de 7 i altres d’11, per exemple, al mateix lloc, el que fa una barreja molt enriquidora per tots plegats. D’altra banda, cada mes donem a conèixer una aspecte artístic que pugui inspirar el seu treball fixant-nos en com fan servir les tècniques artistes. Ara treballarem Mariscal, per exemple. A part de les classes per a nens, també en fem per adults i grups organitzats com els de la Fundació Àuria. De tant en tant ens visiten escoles i aprofiten per fer una peça de fang. Els mestres també tenen la possibilitat d’assistir als tallers on els oferim recursos per treballar a l’aula.
Quins són els passos necessaris per fer una peça de fang?
Primer fem un esbós i decidir la tècnica que utilitzarem, ja que hi ha molts procediments a utilitzar. Si és una escultura de fang, primer fem totes les parts per separat, les unim i després la buidarem per dins, ja que si hi queda alguna bossa d’aire, podria trencar-se un cop la coem. Pot tardar diverses setmanes a fer-se la peça i en aquest cas, sempre la guardem dins una bossa de plàstic perquè no s’assequi i el proper dia puguem seguir treballant-la. Quan la peça està completament seca, l’enfornem unes 8 o 9 hores a mil graus de temperatura. Una vegada cuita la pintem i la donem per acabada.
Com va néixer el taller?
El va impulsar la Milòs Gras i jo hi venia de molt jove com a alumna. Després vaig estar uns quants anys estudiant a l’Escola Massana de Barcelona i en acabar vaig començar a treballar com a professora a l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps on hi vaig introduir la ceràmica. Poc després el taller de la Milòs es traspassava i el vaig agafar. Han passat molts anys i hi han hagut molts canvis. Des de fa un temps, per les classes, compto amb l’ajuda de l’Eli Serra, una artista molt creativa i amb qui m’entenc molt bé.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 09/11/12)