Coordinadora dels centres cívics municipals d’Igualada. És l’encarregada de gestionar el bat-i-bull d’activitats que hi ha als espais cívics de la ciutat, tot ajudant a teixir la nostra societat a través de la formació lúdica.
> Els centres cívics de l’Ajuntament i de la Generalitat ofereixen gairebé 300 activitats trimestrals a Igualada
Quina és la funció d’un centre cívic?
Un centre cívic és un espai heterogeni de cohesió social on hi ha un treball comunitari i on el ciutadà hi va per fer-hi una activitat, ja sigui per trencar la rutina del seu dia a dia o per complementar la seva formació. La vida dels centres cívics els hi dóna la gent, sinó només serien unes parets.; el més important no són les activitats que s’hi fan, sinó les relacions que s’hi estableixen gràcies a elles. I això ho tenim molt en compte a l’hora de triar els monitors dels diferents tallers: a part de dominar la tècnica del que ensenyen, han de saber conduir i integrar tots els membres del grup.
Salvant les distàncies, podríem dir que són com les antigues places o bars de poble?
Potser sí, quan pel desenvolupament de les ciutats aquests espais han anat desapareixent, els centres cívics han fet aquesta funció i fan la barreja de diferents tipus de persones que potser sense aquests equipaments no es relacionarien o no compartirien un mateix espai. Estem parlant del cas, per exemple, de la barreja entre igualadins de tota la vida i nouvinguts o persones d’algun barri més allunyat o entre la gent gran i no tan gran. És molt enriquidor.
Quin és el perfil de l’usuari?
Un 70 o 80% dels usuaris són dones i, pel que fa a l’edat, la franja majoritària va dels 35 als 55 anys, tot i que també ve molta gent gran. Pel que fa als joves, Igualada disposa de l’equipament juvenil de la Kaserna i, per tant, ells ja tenen el seu espai allà.
En quines temàtiques dividiu l’oferta d’activitats?
A l’hora de dissenyar el programa de cada trimestre, primer de tot preguntem a les entitats de la ciutat què faran i en funció d’això dissenyem la nostra oferta per no trepitjar-nos. Els principals àmbits són les noves tecnologies, els idiomes, la cuina, tallers de manualitats i també tot el que suposa cuidar-se el cos i la ment com el tai-txi, per exemple.
Com van néixer els primers centres cívics a nivell general?
És un fenomen relativament jove. A nivell espanyol, el País Basc va ser pioner i allà hi ha macrocomplexos que uneixen en un mateix espai equipaments esportius, biblioteca i centres cívics. A Catalunya, Girona també té una xarxa molt important amb 6 o 7 equipaments cívics que treballen molt al costat de les entitats fent un treball al servei de la comunitat i d’integració dels més desfavorits. D’altra banda, la Generalitat va crear la xarxa de casals cívics i els va ubicar en barris amb certs índex de marginalitat amb l’objectiu d’obrir-los a la resta de la ciutat i afavorir la integració de la seva gent.
Tres centres cívics és suficient per Igualada?
Crec que sí, tenint en compte que estan ben repartits: un al centre de la ciutat i un altre a Fàtima, que són els que gestionem des de l’Ajuntament, i un tercer al barri de Montserrat que és titularitat de la Generalitat. A més, quan s’obri el nou Casal de la Gent Gran al passeig Verdaguer, també farà diverses funcions de centre cívic. Potser en faltaria un a la zona nord on crec que seria molt positiu i es podrien aprofitar equipaments ja existents com l’escola Ramon Castelltort.
Els igualadins i igualadines som actius?
Nosaltres tenim una base d’usuaris de més de 9.500 persones que han anat venint regularment a les activitats, cursos i tallers que fem. Però no només això és un exemple de que els igualadins i igualadines són actius; la ciutat té la sort de tenir un teixit associatiu molt potent i unes entitats que fan moltes coses. Si l’administració hagués d’ofertar tot el que fan molts col·lectius, no ho podria fer. En general la gent participa del que es fa, ja sigui des de dins o com espectador des de fora.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 19/10/12)