Global Production. Pocs mesos abans que esclatés la crisi i amb 21 anys, el 2007, va formar la seva empresa, una productora audiovisual, amb dos socis i alhora amics: Pol Bertran i Albert Graells.
> Internet ha fet créixer la demanda de vídeos per les webs i xarxes socials de les empreses
Com es crea una empresa amb 21 anys?
A cegues i tirant-se a la piscina, amb aquella edat no teniem por d’engegar el projecte perquè sabiem que si fallava la vida ens donaria altres oportunitats. De més gran tens més responsabilitats i és diferent. El Pol Bertran i jo ja estavem independitzats de casa i ningú ens va donar un euro, vam invertir-hi el que haviem anat estalviant amb altres feines. Un any després es va incorporar com a soci l’Albert Graells i el 2010 el Pol ho va deixar per anar a viure a fora.
Va suposar molt esforç?
No vam voler destinar-hi un gran capital perquè ens hauríem estrellat. Vam començar amb poca cosa: una càmera de segona mà i un ordinador que ja teniem. Sabíem que si la cosa no funcionava hauriem perdut hores i il·lusió, però no diners.
Com ha sigut la trajectòria durant aquests 5 anys?
Cada any que ha passat ha sigut millor que l’anterior, hem anat creixent progressivament. El primer any combinàvem l’empresa amb altres feines perquè no teniem sou; els diners que guanyàvem els invertíem en nou material, ja que treballem en un sector en el qual la tecnologia avança molt ràpid.
És difícil trobar clients?
Al principi pecàvem de principiants perquè no sabíem quins eren els passos necessaris per aconseguir-ne. Al final ho vam anar aprenent sobre la marxa i també ens hem donat a conèixer gràcies al boca-orella. En aquest sentit, cada vídeo que fem, independentment del tema que tracti, és sempre un aparador per nosaltres. Ens dediquem a una cosa que ens permet ensenyar la nostra feina molt fàcilment i arribar a molta gent.
Quin és el vostre treball?
Produim vídeos del que sigui, però principalment cobrim esdeveniments que organitzen empreses o institucions: des de curses de muntanya fins a congressos. Podem fer la realització de l’acte, un reportatge o fins i tot tenim contactes amb les televisions perquè emetin la notícia als seus programes. També hem treballat per Teledeporte, Esport 3, XTVL o Conca TV.
Hi ha gaire competència?
Com que competir per preu és impossible perquè sempre hi ha algú disposat a fer-ho més barat, competim per qualitat i proximitat amb el client. De competència n’hi ha, però nosaltres no la veiem com una cosa negativa, sinó com un complement a la nostra feina. A Igualada hi ha molts professionals autònoms del sector audiovisual que fitxem quan tenim pics de feina, tot i que el muntatge final sempre va a càrrec nostre.
La producció de vídeos és un sector a l’alça?
Gràcies a internet i les opcions que ofereixen les xarxes socials, sí. Les empreses valoren poder incoporar vídeos a la seva estratègia de comunicació a través de la web. Abans era un recurs molt car perquè l’única plataforma on es podien veure era a les televisions i això implicava uns contractes de publicitat molt grans. Internet és econòmic i igual o més rendible que la televisió.
Com ha de ser un bon vídeo?
Ha de ser capaç de captar constantment l’atenció del públic i transmetre el que vol el client, tan si dura 1 minut com si en dura 15. Si és per internet, els vídeos han de ser curts perquè qui els mira ho fa assegut en una cadira davant l’ordinador i no té la mateixa paciència que quan està al sofà mirant la televisió.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 02/03/12)