Psicòlogues responsables del Taller de Criança. La Casa del Parc ofereix activitats per a famílies amb infants de 0 a 3 anys com aquest programa de compartir experiències.

> És un taller impulsat per Dones amb empenta amb el suport de l’Ajuntament i la Generalitat

Com han de ser uns bons pares?

Ningú neix ensenyat i cadascú ho porta a la seva manera, no hi ha cap manual ni existeix cap perfil ideal; pot haver-hi tantes identitats paternes i maternes com tants pares i mares hi ha, és una qüestió que es descobreix i s’aprèn amb l’experiència. La història que cada persona tingui com a infant és fonamental per trobar el seu propi model, però no per imitar-lo ni per fugir-ne, sinó perquè els seus valors influiran en la manera de comportar-se amb els fills.

L’inici de la paternitat presenta molts dubtes?

És un moment nou amb molts canvis i en el qual l’home i la dona han d’incoporar una nova identitat que és la de pare i mare. Això suposa iniciar una fase d’adaptació a un mateix, a la criatura i també a la parella. Tothom té dubtes, evidentment, però sovint s’esbaeixen quan es posen en comú amb altres persones que estan vivint el mateix i això és el que fem als tallers.

Com s’organitzen els tallers de criança?

És un programa adreçat a pares i mares amb fills de 0 a 1 any i mig que dura 2 mesos amb sessions els dimarts i dijous al matí. Els grups són d’un mínim de 6 persones i poden arribar fins a 12. Per apuntar-s’hi només cal trucar al 93 116 03 08.

Quin és el vostre paper?

Acompanyem a les mares o pares i fomentem la seva participació perquè intercanviïn experiències i les aprofitin. Ho fem dins una bona dinàmica de grup on pensen i pregunten pel seu compte. Nosaltres no els donem respostes categòriques, sinó que els orientem perquè puguin trobar el seu propi camí i sentir-se bé amb el que fan.

De què parleu a les trobades?

L’objectiu és posar en comú dubtes, dificultats i inquetuds que es troben en el seu dia a dia; des de qüestions d’alimentació, salut, dormir i de com s’organitzen la vida en general fins a explicar el període del part i el postpart, ja que és molt important reviure’l.

Perquè?

És un moment emocionalment molt intens, sobretot per les mares primerenques. També hi ha el dol que senten, ja que deixen de notar el fill dins de la panxa i això representa un canvi molt important. És bo recordar-ho, compartir-ho i verbalitzar-ho, ja que moltes vegades les mares no tenen amb qui explicar com es van sentir. D’aquesta manera, poden tancar una de les etapes de la seva maternitat. I els pares també igual.

Hi ha més pares o mares al taller?

La majoria són mares, ja que són les que normalment s’agafen la baixa de maternitat. Voldríem, però, que vinguessin més pares perquè també necessiten construir-se una identitat paterna i poden compartir aquesta experiència des d’un altre punt de vista. De moment només ha vingut un pare i les aportacions que va fer van ajudar a moltes mares a entendre les seves parelles.

Quin paper predomina entre les mares?

Estem notant que des de fa uns anys les dones volen ser més independents i porten el paper de mare a la seva manera amb autonomia respecte el seu entorn familiar. Abans es recolzaven molt en els seus pares, veïns, altres familiars,… i ara això ha canviat, tot i que els segueixen necessitant. Aquesta primera xarxa social d’ajuda, però, està adoptant un altre paper.

(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 03/02/12)