(Article publicat a Som Anoia el 01/02/13)

Aquesta setmana els grups polítics amb representació a l’Ajuntament d’Igualada han votat el nou pressupost per al 2013. Més enllà de fer l’anàlisi de les partides que pugen i que baixen o de l’augment del mateix per primer cop, i de manera inèdita en temps de crisi, després de quatre anys consecutius de baixada, cal plantejar si podríem trobar noves fórmules per apropar aquests números del nostre Ajuntament a la ciutadania. I ho dic mirant-me amb enveja l’exemple d’Ascó, on sota un govern de coal·lició CiU-PSC, des de fa dos anys donen la veu als veïns i veïnes perquè votin una part del pressupost destinat a inversions. Ho fan a través d’un procés força pioner al nostre país batejat com a «Pressupostos Participatius».

En uns moments en els quals, perillosament, el sistema democràtic i polític actual perd crèdit davant de molta part de la població, cal actuar de manera contundent per canviar certes dinàmiques i aportar aire fresc. Crec que fer-ho des del primer nivell de poder i alhora el més proper, el municipal, pot ser positiu i pot marcar un bon precedent. A Ascó la ciutadania va ser l’encarregada de fer arribar diferents propostes a l’Ajuntament i després de passar el filtre dels requisits que havien de cumplir es van sotmetre a votació.

Entre els avantatges d’aquesta opció m’agrada el fet que es corresponsabilitzi a la ciutadania de les actuacions que el pressupost preveu sobre el municipi. D’aquesta manera, la gent se’l pot sentir més seu, pot valorar millor les inversions de l’Ajuntament i una vegada l’obra està feta veu que allò és resultat d’un esforç col·lectiu A més, a Ascó poden votar els majors de 15 anys, el que és una bona manera de començar a conscienciar els més joves i futurs votants de la importància que té la suma d’opcions individuals, i per tant també la seva, per decidir el destí comú.

El procés de Pressupostos Participatius també hauria d’anar acompanyat d’un treball divulgatiu per part de l’Ajuntament per explicar els avantatges de cadascuna de les opcions, i el retorn que tindrien a la població, i per fer que els ciutadans votessin amb el major coneixement de causa possible. Això permetria generar un debat de l’acció municipal entre la població i evitar que quedi tancat al saló de sessions com passa massa sovint, a més de promoure un seguiment de la política local.

Entre els desavantatges, evidentment, hi ha que aquest és un procés molt més lent a l’hora de prendre decisions, però crec fermament que val la pena provar-ho per apropar la política i les decisions que es prenen a molta gent que en aquests moments se’n pot sentir allunyada, a més de generar una nova il·lusió per allò que és públic i per la destinació que tenen els nostres impostos.

Així que, ja sigui físicament o per internet, per què no podríem votar tots els igualadins i igualadines el 25% del nostre pressupost d’inversions? El nostre compromís hauria d’anar més enllà d’elegir cada 4 anys un partit polític o un altre. Està bé per decidir un programa i unes línies mestres d’actuació per a cada mandat, però, a l’hora  d’acotar determinades accions, donar la veu al poble cada any seria un excercici sa i engrescador.