(Article publicat a Anoiadiari.cat el 22/08/12)
El so de les gralles, el repic dels timbals, l’espetec dels petards, l’olor de pólvora… Rialles, crits, aplaudiments… Bon rotllo. Ja és Festa Major! La festa més gran de totes comença oficialment avui dimecres a Igualada, tot i que des del dilluns la gent de la Coll@nada ha anat preparant el terreny perquè avui ja estiguem tots a punt per viure-la. I viure-la amb totes les ganes del món fent-nos sentir igualadins i igualadines més que mai i amb el cap ben alt. Un sentiment de pertinença a la ciutat que, durant aquests dies, corre per les venes i ens fa creure el centre del món. Aprofitem-ho per donar-nos moral i animar-nos, un any més, a creure que podem i hem de tirar endavant.
És cert que veient la situació en la qual ens trobem n’hi ha per ser pessimistes. Dues dades que durant aquest estiu ha explicat Anoiadiari ho reflecteixen prou bé: l’atur a Igualada ja arriba a les 3.781 persones i un 60% dels lectors han passat les vacances a casa. El panorama és crític, molt crític, però és important que davant de tot això seguim tenint ganes de festa. Una festa que, indubtablement i malgrat les reduccions de pressupost que ha anat tenint a causa de la crisi, ha fet salts qualitatius els darrers anys, el que s’ha traduït en més i més participació a tots els actes. Precisament aquesta crida perquè tots sortim al carrer, ens trobem, parlem, ens abracem si cal i ens coneguem més és el que ens pot fer invencibles. Igualada necessita mantenir aquest teixit humà, aquest sentiment de pertinença a una comunitat, aquest “anar junts” barrejant-nos els grans amb els joves i els nascuts aquí amb els que han arribat després.
Hem de sentir que ens tenim els uns als altres i ho dic pensant, sobretot, en aquelles famílies que per les dificultats en les que es puguin trobar aquest estiu no hagin pogut fer vacances i encarin el nou curs sense un horitzó esperançador. Mereixen que la Festa Major sigui la seva manera de desconnectar i que els animi, malgrat tot, a seguir endavant. Voltar pels carrers i les places i sentir que hi ha tota una ciutat que està viva, que bull i que somriu és importantíssim i estic convençut que un any més tornarà a ser així. I aquí recordo el que em va dir la Carmel•la Planell en una entrevista que li vaig fer fa poc: “Si la gent malviu, no vindrà al centre a fer una orxata o a comprar un gelat per als seus fills i s’anirà buidant el cor de la ciutat. I això és el pitjor que li pot passar a un municipi perquè el seu casc antic n’és el seu centre neuràlgic i l’espai on s’hi alberga la seva essència més autèntica”.
L’any passat va ser la Festa Major del “Tot el que som capaços d’imaginar, som capaços d’aconseguir-ho” que van idear els Paranoia Accions amb la col·laboració de diferents entitats i persones de la ciutat durant el pregó. Una alta dosi d’optimisme que ens va emocionar a tots, malgrat que un any després molts dels somnis que vam imaginar no s’han aconseguit. Tal vegada ens hi faltava encara un petit esforç i, potser per això, aquest any és la Festa Major de “Amb les teves mans… aixecarem Igualada” que els Moixiganguers han publicitat de manera bestial també amb el suport de les entitats d’Igualada. Entre la imaginació de l’any passat i les mans que hi posarem aquest, potser sí que agafarem impuls per aconseguir tot allò que ens proposem com a ciutat i passar de tenir la moral a palpar els fets.
Per atrapar aquest objectiu espero que els anomenats Laboratoris La Igualadina que per aquesta Festa Major han debutat tot fabricant la “Igualadinina complex” (medicament festívol i anímic) trobin, ben aviat i amb l’esforç de tots, la fórmula de la pastilla que ens faci sortir del forat i anar endavant. La necessitem urgentment i ens la prendríem amb molt de gust.
Bona Festa Major a tothom!