(Entrevista publicada a la secció “Jo pregunto″ del Diari d’Igualada el 25/05/07)

Cap de conserges de l’Ajuntament d’Igualada. Com de tothom és sabut, aquest diumenge hi ha eleccions municipals. Després dels comicis, a l’Ajuntament d’Igualada molts polítics hi seguiràn, alguns marxaràn i d’altres s’hi estrenaràn. Qui els veu passar a tots és el Narcís Selva. Des del 1992 treballa a la ‘casa gran’ i des de fa un any n’és el cap de conserges. És l’encarregat de tenir-ho tot controlat. Res pot fallar. L’administració no para; ha de funcionar dia rere dia. La responsabilitat de la seva feina queda pal·lesa quan m’ensenya un clauer amb 80 claus diferents. N’hi ha 15 de principals i 1 de mestra que ho obre tot. Segurament que quan heu anat a l’Ajuntament us heu topat amb el Narcís o li heu fet alguna consulta perquè us guiés. Si heu tingut l’oportunitat de parlar-hi us haureu adonat que és un apassionat per la seva feina. Sinó, ara teniu l’ocasió de comprovar-ho.

Qui és un conserge?

Un conserge és la persona responsable de qualsevol edifici. En el cas de l’Ajuntament el conserge és qui té cura de les instal·lacions, qui mira si hi ha una avaria, alguna bombeta que falla… a més és qui té les claus de totes les portes i cuida l’edifici perquè estigui en condicions.

Suposo que és una feina amb molta responsabilitat.

Sí perquè a l’Ajuntament hi ha documents molt importants. Haig de vigilar que no es perdi res i que no hi hagi gent que es posi per a llocs on no pot anar. Aquesta feina també implica molta responsabilitat perquè els conserges som la cara de l’Ajuntament. A vegades ve gent atabalada perquè els han posat una multa o han de fer qualsevol tràmit. Nosaltres hem de mirar de calmar-los i explicar-los com ho poden fer per a solucionar els seus problemes. Per això, moltes vegades, també som els primers a rebre perquè hi ha gent que es pensa que a l’Ajuntament ho solucionem tot. Nosaltres els hem d’encaminar per dir-los on han d’anar. Això sí; sempre amb bones paraules.

Com és un dia de la seva jornada laboral?

El primer que faig en arribar és franquejar les cartes, que cada dia són moltes, i dur-les a Correus. Allà mateix, cada dia, omplo dues caixes de correu i me les emporto en moto fins a l’Ajuntament. Les porto a la secretària d’alcaldia i ella les separa per departaments i els conserges les distribuïm per tot l’Ajuntament. A part, com a cap de conserges també m’encarrego de coordinar la feina que han de fer els altres tres conserges: si s’han de fer fotocòpies, si s’han de portar documents a altres administracions, sellar cartes…

Veig que és una feina força variada.

No és mai una feina rutinària perquè sempre surten coses noves; jo m’ho passo molt bé. A vegades, fins i tot, m’ha tocat estar a la centraleta agafant el telèfon!

I quan hi ha actes oficials què ha de fer?

Per exemple, fa poc va venir el President José Montilla. Quan vénen personatges destacats haig de tenir cura de que el Saló de sessions estigui a punt i preparar el llibre d’honor perquè el pugui signar. A més, depenent dels cicles de l’any la feina també varia. Per Nadal o per la Festa Major la feina canvia perquè a l’Ajuntament hi ha actes diversos. En aquest sentit, cada mes és diferent.

Què és el que l’omple més de la seva feina?

A l’Ajuntament hi coneixes de tot: a gent importantíssima de primera línia i a les persones més humils i de les classes socials més baixes que vénen a demanar coses o a fer tràmits. Tot és molt enriquidor perquè coneixes els problemes i preocupacions de la gent.

Com s’està al nou Ajuntament?

Molt bé. Els primers dies anàvem una mica perduts perquè teniem alguns dubtes, però a mesura que ens hi hem anat adaptant veiem que tot està molt ben planificat i equipat amb les últimes tecnologies. Hem passat del segle XIX al segle XXI.

Després de 15 anys de treballar a l’Ajuntament deu tenir alguna anècdota per a explicar.

Una de les llegendes que corrre és que fa uns anys es van fer obres en un altell i els paletes van encendre-hi una bombeta per a poder-s’hi veure. Van acabar les reformes, van tapar l’altell i quan ara fa poc es van fer les obres de remodelació van destapar-lo i resulta que la bombeta encara estava encesa.

A mi també me n’havien explicat una de fa més anys relacionada amb un pres.

Sí, al subterrani de l’Ajuntament abans hi havia els calabossos de la Policia Local. No hi acostumaven a anar delinqüents, sinó que vagabunds o beguts que la policia trobava pel carrer i els feia dormir al calabós. N’hi havia un que sempre hi era i fins i tot li deixaven la cel·la oberta. Un dia, a mig matí estava passejant per l’Ajuntament i sonava el telèfon però ningú l’agafava. Ell el va despenjar i resulta que trucaven des del Govern Civil de Barcelona. Quan els va dir que parlaven amb un pres es va armar un gran rebombori.

Vostè que tracta amb els polítics a diari, com són dins l’Ajuntament?

Alhora de tractar-hi mai miro el color polític; miro a la persona i m’he trobat amb persones excel·lents. En general n’estic molt content perquè els coneixo la part humana. Quan els veus als mitjans de comunicació o a les discussions dels plens semblen una cosa, però si els tractes al dia a dia veus que són persones normals i corrents, i que en veritat tots són amics.

Què diria als polítics que després de les eleccions es mouran per l’Ajuntament?

Primer de tot els demanaria que vinguessin a treballar per la ciutat amb il·lusió i voluntat de servei. També els diria que si es perden o no troben alguna cosa em vinguin a veure i jo els guiaré amb molt de gust.