(Entrevista publicada a la secció “Jo pregunto″ del Diari d’Igualada el 23/02/07)

Presidenta dels Amics del Camí de Sant Jaume. La ciutat d’Igualada sempre ha estat un centre de vies de comunicació. I precisament, gràcies a aquestes vies va néixer ara fa més de 1.000 anys. Hi han passat personatges històrics com Ferran d’Antequera i altres d’imaginaris com el Quixot de Cervantes. Igualada està al centre de Catalunya i com a tal, al llarg de la seva història, ha connectat territoris ja sigui a través del Camí Ral, de la Nacional-II, de l’Autovia A-2, de l’Eix diagonal, del futur Tren transversal… o del Camí de Sant Jaume! Aquest camí entra per l’Avinguda Montserrat i se’n va per l’urbanització de Sant Jaume Sesoliveres passant per la Soledat, la Plaça del Rei, i la Plaça de la Creu, entre d’altres punts d’Igualada. L’Associació d’Amics del Camí es dedica a recuperar i promocionar el tram català del camí de Sant Jaume que uneix Montserrat i Lleida per seguir cap a Santiago de Compostela.

Li puc dir pelegrina, oi?

Sí, i tant! Ser pelegrí significa molt més que haver fet el camí de Sant Jaume. És una actitud que s’aprèn allà i que després s’intenta transportar a la vida de cada dia. Encara que s’hagi acabat el camí mai es deixa de ser pelegrí.

Quina és aquesta actitud?

Consisteix en prendre’s la teva vida d’una altra manera. Per exemple, entendre que hi ha moltes coses prescindibles que al camí no es tenen i que veus que realment no passa res per no disposar d’elles. També és pensar amb els demés, compartir-ho tot, apreciar el que es té, i saber que amb poca cosa es pot viure molt bé.

Per molts el Camí de Sant Jaume són unes vacances qualsevulla.

Moltes vegades comença com una simple experiència d’estiu d’anar a caminar, fer una mica d’esport i conèixer altres territoris, però després tothom coincideix en dir que es converteix en una experiència personal molt important i diferent a qualsevol altra. És una experiència que suposa no dependre de cap altra persona ni de cap altra cosa, sinó del que un mateix va fent cada dia. Es desconnecta de tot, les obligacions i les quotidianitats, i permet connectar-se molt més amb un mateix i sentir-se realitzat. A més, s’està en contacte amb altres pelegrins i es crea un ambient que no es troba en cap altre lloc.

Qui són els Amics del camí de Sant Jaume?

Som un grup de pelegrins que a partir del 1993 vam tenir la curiositat de saber si hi hauria un camí que sortís de Catalunya i arribés a Santiago de Compostela, igual que hi ha un camí que recorre tot el nord d’Espanya.

I com el van descobrir?

Vam fer una recerca buscant informació de dades històriques i vam veure que, efectivament, hi havia un camí que sortia des de Montserrat i que portava els pelegrins catalans a Santiago. El primer pelegrí documentat en passar-hi va ser l’abat Sasari a l’any 959. En aquells temps s’utilitzava la via romana que unia Barcino i Lerda.

Han recuperat aquesta via romana?

El que hem fet és intentar resseguir-la adaptant-la als camins que avui en dia són els més viables per passar-hi a peu, alhora que són els més propers als que els pelegrins utilitzaven abans. En aquesta recuperació també ens hi han ajudat les diferents capelles i ermites amb noms de sants perquè ens han fet de pistes.

Parlant d’ermites, quin paper té l’ermita igualadina de Sant Jaume Sesoliveres dins el camí?

És una fita molt important, ja que des de sempre ha estat un pas obligatori pels pelegrins que surten de Montserrat i fan el tram català del camí. Abans hi paraven perquè hi havia una comunitat de monjos que depenia de l’Abadia i que els atenien. Avui en dia nosaltres fem moltes referències a l’ermita de Sant Jaume i diem als pelegrins que la visitin, ja que el camí passa just per davant. Se’ns dubte, és un dels punts emblemàtics del recorregut.

Sabem que el camí acaba a Santiago de Compostela, però on comença?

A casa de cadascú. Primer en el cap de cadascú i després tothom el pot començar on vulgui. En el cas del tram català, creiem que Montserrat és un lloc prou important i ben comunicat amb diferents rutes a peu com per ser el punt oficial de partida. Per això el vam escollir. A més, té un gran significat espiritual i de simbologia catalana.

En el camí, val aquella màxima de dir que “el més important és participar”?

Sí, perquè el més important no és arribar, que ho és, sinó fer tota la preparació prèvia i tot el que significia plantejar-se caminar-lo. Tranquilament i sense que passi res, un any se’n pot fer un tram i un altre any un altre sense afany d’acabar-lo tot en poc temps.

Per a fer el camí es necessita una credencial.

És allò que t’acredita com pelegrí. Qui fa el camí ha de segellar aquesta credencial per allà on passa. Ho ha de fer en qualsevol lloc que indiqui el poble on està; es pot fer servir el segell d’un alberg, d’un bar, d’una botiga,… La credencial també dóna dret a fer ús dels refugis i serveix per obtenir la compostela quan s’arriba a Santiago.

La compostela?

És un document que expedeix la catedral de Santiago i que certifica que has fet el camí amb finalitats religioses. Ara bé, si l’has fet per altres motius existeix un altre document similar que també ho certifica.

Doni’m alguns consells per a disfrutar del Camí.

Tenir molta paciència i no planificar res. El camí diu com és l’etapa de cada dia. També on es menja, on es dorm,… el cos i els peus marquen la ruta. El millor, però, és anar amb temps i tranquil·litat.