(Entrevista publicada a la secció “Jo pregunto″ del Diari d’Igualada el 22/06/07)
Cap del Parc de Bombers d’Igualada. Demà s’encendran centenars de fogueres arreu de Catalunya per a celebrar la nit de Sant Joan. Molta gent estarà de disbauxa però entre petards, foc i coca n’hi ha uns que romandran ben desperts i pendents de tot el que passi. Són els bombers. Demà doblaran els seus dispositius per a viure una de les nits més intenses de l’any. L’Alfred Bou fa 8 anys que és el cap del Parc de Bombers d’Igualada, tot i que és bomber des de l’any 1976. Al Parc de la ciutat hi treballen 33 professionals, de moment tot són homes, que nit i dia vetllen per la nostra seguretat. Mentre hi entro veig sis flamants vehicles de color vermell amb les seves sirenes i pregunto a l’Alfred d’on prové la dita de “Tenir idees de bomber”. Em respon que això es deu a que els bombers, moltes vegades, han de saber improvisar depenent de les situacions que es troben.
Com és un dia a la caserna dels Bombers d’Igualada?
Treballem fent guàrdies de 24 hores seguides. El canvi de torn és a les 7 del matí i el torn que surt informa de les novetats al que entra. Una vegada realitzat el canvi fem la revisió de vehicles: els engeguem i els fem córrer. Després esmorzem i comencem diferents pràctiques i activitats de manteniment del parc en general i dels vehicles. D’1 a 3 del migdia dinem i després seguim aquestes tasques. Durant tot el dia també fem rutes de prevenció per la ciutat, boscos i camins, revisem que els hidrants estiguin correctament, i també visitem a les empreses per conèixer la seva situació i possibles punts de riscs. A les 8 del vespre fem una preparació física i quan l’acabem tenim temps lliure fins l’endemà a les 7 del matí.
Suposo que si surt alguna emergència canvia la rutina…
Efectivament, la nostra feina és totalment imprevisible perquè treballem pendents del telèfon. Amb això vull dir que en qüestió de segons podem passar d’una activitat zero a una activitat cent.
Acostumen a fer molts serveis al llarg d’un dia?
Tenim una mitjana de 3 serveis diaris; últimament el nivell de sortides ha baixat una mica i ho atribuïm als diferents sistemes de prevenció i seguretat que cada vegada més moderns. Les polítiques de prevenció i conscienciació endegades fa un temps comencen a tenir els seus resultats. Això ens porta a un canvi de la tipologia de sinistres que atenem.
Vol dir que no tot és apagar focs?
De totes les sortides que fem, les d’incendis només representen un 40%. La resta són d’atenció a persones amb risc, accidents de trànsit, o assistències tècniques a qui es troba, per exemple, un aixam d’abelles al terrat de casa. Són serveis bastant variats. A més, quan la gent no sap qui ha de resoldre un problema sempre truca els bombers.
Quins passos segueixen per atendre una emergència des de que sona el telèfon?
La gent truca al 112 o directament al Parc. La persona de la centraleta ho comunica al control central i ens activem automàticament. Anem a l’assistència i valorem què és el que ens hi hem trobat per a saber quins recursos necessitarem. Resolem el problema i tornem al Parc. El món de l’emergència sempre m’ha cridat l’atenció perquè nosaltres anem a un lloc quan la gent en marxa.
La feina de bomber és dura?
Totes les feines són dures però si la fas de gust aquesta duresa és relativa. Tot i així, nosaltres si que vivim moments durs i que ens desanimen quan hi ha víctimes i no hem pogut fer el que haguéssim volgut. Però també hi ha moments molt agradables quan veiem que la nostra feina ha servit perquè, per exemple, es salvés una persona. Aquests ja compensen els dolents.
Suposo que és igual d‘important tenir bona forma física i psicològica.
Pel que fa a la psicològica el comportament distès que tenim a la caserna i el fet de treballar en equip ens ajuda molt per a superar la duresa de certs serveis. A més quan fem una sortida, tot i els nervis del moment, sempre hem de tenir una actitud tranquil·litzadora. Quant a la forma física pensi que l’equipament de bomber per anar a apagar un incendi pesa 22 quilos.
Ara comentava que treballen en equip; a la caserna es deu crear una germanor especial entre tots els bombers.
Ni que estiguem estructurats de forma jeràrquica la nostra relació és molt de tu a tu i distesa. Convivim moltes hores junts; fins i tot a vegades veig més els companys que la gent de casa meva. En aquest sentit, els bombers són com com una segona família. I a vegades, a l’acabar una guàrdia de 24 hores encara anem a fer un cafè plegats!
Quan van a atendre una emergència hi van en un instant. Com poden conduir tant ràpid i no tenir accidents?
Se’ns dubte Sant Cristòfol existeix (riu). El secret és experiència i pràctica. Per això, cada matí fem circular els vehicles per no perdre la pràctica i per conèixer a fons tots els carrers. Pel que fa a la velocitat, jo, com a responsable, sempre dic als altres bombers que el més important és arribar i que no anem a provocar sinó que anem a auxiliar.
Una altra curiositat: d’on treuen l’aigua?
Fem servir la xarxa d’hidrants del municipi on estiguem i al Parc també disposem d’una sortida d’aigua connectada a aquesta xarxa. A més, els vehicles estan preparats per recollir aigua d’una piscina, d’un toll, d’una riera, i fins i tot una vegada vam agafar-ne de la bassa que hi ha al Parc de l’Estació Vella!